Su mirada era intensa, su boca estaba llena de ternura... sus gestos y su imagen lo eran todo.
Sus ojos tan verdes iluminaban su cara y su dulce voz me iluminava... Solo queria estar a su lado como si un gran huracan me envolviera en su viento...
diumenge, 9 de gener del 2011
dilluns, 6 de desembre del 2010
dimarts, 10 d’agost del 2010
tan lejos de ti....
...Recorriendo esos bonitos e intensos ojos he descubierto que no sólo soy tuya sino que soy de todos y a la vez de nadie... quiero verte tanto que no puedo ni abrir los ojos de lo ciega que me resulta la luz sin los tuyos... quiero tocarte como nunca antes nadie te ha tocado... quiero besarte para que mis labios se entrecrucen en los tuyos y no se separen nunca....
Quiero mirarte esa mirada tan intensa....
diumenge, 6 de juny del 2010
dijous, 29 d’abril del 2010
...Sense tu...
Els teus ulls m'il·luminen com si estigués en una cova buida. La teva respiració em fa sentir segura com si no pogués apagar la teva flama que em dóna calor i estabilitat.
Les teves mans em toquen com si de un tresor es tractés, no em puc imaginar sense tu al meu costat.
Sense tu, només sóc com un vell arbre al mig del camí, no et puc tocar i no et puc besar, només puc mirar els teus cabells ondolejant al vent.
Els teus ulls il·luminen el camí en el que les meves petjades l'omplen de vida.
Les meves mans es perden per els teus cabells de color or, els meus dits deixen entredir aquella petita i fosca por que sento quan no et tinc al meu costat. No sé si es amor o es aventura, només sé que sense tu no només sóc un arbre si no un arbre enfilat a la vida on les meves branques t'atrapen per les nostres fulles...
Les teves mans em toquen com si de un tresor es tractés, no em puc imaginar sense tu al meu costat.
Sense tu, només sóc com un vell arbre al mig del camí, no et puc tocar i no et puc besar, només puc mirar els teus cabells ondolejant al vent.
Els teus ulls il·luminen el camí en el que les meves petjades l'omplen de vida.
Les meves mans es perden per els teus cabells de color or, els meus dits deixen entredir aquella petita i fosca por que sento quan no et tinc al meu costat. No sé si es amor o es aventura, només sé que sense tu no només sóc un arbre si no un arbre enfilat a la vida on les meves branques t'atrapen per les nostres fulles...
dissabte, 24 d’abril del 2010
dijous, 1 d’abril del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)