dijous, 29 d’abril del 2010

...Sense tu...

Els teus ulls m'il·luminen com si estigués en una cova buida. La teva respiració em fa sentir segura com si no pogués apagar la teva flama que em dóna calor i estabilitat.
Les teves mans em toquen com si de un tresor es tractés, no em puc imaginar sense tu al meu costat.
Sense tu, només sóc com un vell arbre al mig del camí, no et puc tocar i no et puc besar, només puc mirar els teus cabells ondolejant al vent.
Els teus ulls il·luminen el camí en el que les meves petjades l'omplen de vida.
Les meves mans es perden per els teus cabells de color or, els meus dits deixen entredir aquella petita i fosca por que sento quan no et tinc al meu costat. No sé si es amor o es aventura, només sé que sense tu no només sóc un arbre si no un arbre enfilat a la vida on les meves branques t'atrapen per les nostres fulles...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada